Kelledda Mùrgia at faeddadu in sardu puru, presentendesì ke candidada a sa presidèntzia de sa Regione, e seo seguru ca àtera gente meda dd’at a fàere. Tando, pro no abarrare a sa fase decorativu-tzerimoniale de s’impreu de su sardu, ki comuncu est sèmpere agradèssidu, tèngio unascantas kistiones ki m’abarrant in punt’e limba a pitzus pròpiu de custa stocada de limba. Ki ‘osi pòngio a totus. Però apo iscritu po prima a Kelledda ca issa at nau, in Nùgoro s’atra die, “A sa Sardigna chi chereus no dd’at a mancai nudda: mancu sa limba.” E duncas tocat a dda pigare a sa sèria.
In sa vida mia m’est capitada sa fortuna, e seo gratu meda a Anna Oppo pro custu, de àere collaboradu a sa Chirca sotziolinguìstica de su 2006, e studiende sa cosa mi seo cumbintu de s’importàntzia polìtica de sa kistione, de su fatu ca su problema de su sardu e de is àteras limbas pròpias de sa Sardigna, minorizadas dae sa polìtica post-fascista de is partidos (sardistas puru) de custos ùrtimos annos de “autonomia”, siat de importu mannu.
Custu proite pertocat a una parte s’imàgine generale ki teneus de noisàteros ke comunidade de pagu prètziu e “arretrada”, e a s’atra s’identidade personale de is Sardos e su “blocu” ki totus ativaus de custa cumpetèntzia. E custu ddu pagaus individualmente e colletivamente cundunu mancu de seguràntzia, cun sa birgùngia, cunduna pèrdida de autostima e cundunu cuntrollu esageradu de sa manera cun ki si presentaus in pùbricu. Subratotu ki seus fèminas o òmines istudiados.
E apo cumprèndiu puru ca sa magioria “bùlgara” de is Sardos est favorèvole a su cambiamentu de sa polìtica linguìstica, ma ca in is élites unu pagu pedditzonas ki teneus sutzedit su cuntràriu, e cuddas timent ke fogu a calekisiat cambiamentu de status e de importu de is limbas.
Seo cumbintu ca su problema siat infatis custu, de su status, e ca tocat, pro sa parte polìtica, fàere una polìtica de paridade, lassende a s’Istadu custa pantomima de sa “tutela delle minoranze linguistiche”. Custa “tutela” falsa e bugiarda est totu in foras de una cosa ki podet cambiare una situatzione ki andat a s’isperdimentu de unu patrimòniu linguìsticu enorme, su nostru, e a sa trasformatzione de su tràuma de sa pèrdida induna cosa definitiva ca nos’at a intristire pro no isco cantas generatziones in su benidore. Creo ca, in tèrmines generales, tocat a pònnere su problema de sa paridade e de su reconnoschimentu de su sardu, in pari cun su cadalanu e cun su sistema gadduresu-turritanu ke “limbas pròpias” de Sardigna.
Ma custa est una batalla longa, ki diat èssere binta sceti cambiende s’Istatudu, induna cuntierra istrinta cun s’Istadu, o mancari aintre unu arrastu de indipendèntzia. Ma àtera cosa si podet fàere luegus, e pro custu bosi fatho una pariga de preguntas. A Kelledda e a is cumpàngias e cumpàngios suos de candidadura.
a) Seis de acòrdiu pro imparare su sardu e in sardu in is iscolas, a su mancu cumentzende de setziones sardòfonas in dònnia iscola e ke matèria obligatòria pro totus, de s’iscola de s’infàntzia a su litzeu ? Seis de acòrdiu pro ki su cadalanu in S’Alighera e su gadduresu-turritanu in logu issoru siant tratados a su matessi?
b) Seis de acòrdiu de introdùire normas a tutela de sa paridade in calekisiat finantziamentu o initziativa regionale, de manera ki sa Regione no finantzit, partecipit o sustèngiat mai initziativas ki tratint de manera discriminatòria is limbas pròpias de Sardigna?
c) Ite sinde paret a boisàteras/os de introdùere normas de paridade in s’ambiente gràficu e audiovideo de s’ispàtziu pùbricu (insinnas, sinnales, billetes, annuntzios, in totue) ?
d) Creeis in sa netzessidade de auniare sa polìtica linguìstica de sa Regione induna Diretzione generale o indun’Assessoradu?
e) Ite nde pensais de istituire unu logu de chirca e de pranu linguìsticu sèriu (no comente a reservas pro acotzados), opuru un’Istitudu de su Sardu, unu de su Cadalanu e unu de su Sardu-Cossu ki siat?
Piciocus o piciocas, teneis su tempus ki ‘oleis pro arrespùndere, s’importante est ki bi pensais. E atrivei.
Alessandro Mongili
